Solem associar el DxI al disseny de productes interactius: programes d’escriptori, pàgines web, videojocs, aplicacions mòbils, entorns virtuals, etc. Aquesta és una visió tecno-cèntrica pròpia dels inicis de la disciplina, que identifica DxI com un procés per crear productes útils i la gent en gaudeixi.
Però la disciplina no solament es vincula a productes digitals.
La interacció és el procés comunicatiu d’acció-reacció entre dos agents, i per tant, estem interactuant quan preguntem alguna cosa i ens ofereix una resposta el nostre interlocutor, sigui persona, robot, interruptor de la llum o una pàgina web.
El DxI el podrem entendre també amb productes i serveis analògics.
En el cas d’una biblioteca, per exemple, com interactuem amb els nostres usuaris? Què permetem fer amb els nostres llibres? Ens adrecem als usuaris amb imperatius? Els donem les gràcies amb lletra microscòpia com en el rètol que no es vol persones amb mòbil? Prohibim rotundament o busquem alternatives perquè els nostres usuaris puguin ser usuaris i estar còmodes?
I aquestes alternatives es tracta de pinta y colorea com en la barrera arquitectònica d’un taulell o bé repensem el servei d’antenció a l’usuari per fer-lo proper i a l’abast?
El DxI es focalitza més que mai en els esforços per entendre el comportament humà, no solament els processos cognitius, que ens permeten processar la informació per a dissenyar productes que es puguin usar de manera intuïtiva, sinó també les necessitats i les motivacions dels nostres usuaris per poder dissenyar productes que estiguin al seu servei i els garanteixin la millor experiència vital possible.
Les emocions que es produeixen en la interacció tenen tanta o més importància que l’eficàcia que proporciona el seu ús.
Aaron Schmidt: Library UX Design