3.4. Requisits

És una llista estructurada del que hem de dissenyar. Especifiquen com ha de ser i comportar-se el nostre disseny. Els Requisits són útils com a: Eina de comunicació Eina d’avaluació No són funcionalitats, ni especificacions, està a un nivell més estratègic. Els requisits poden ser funcionals, no-funcionals, d’informació i ambientals. Requisits funcionals: què ha deContinue reading “3.4. Requisits”

2.9. Referències utilitzades

Guies: Entrevista: http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/es/entrevista/ Focus Grup: http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/es/focus-groups/ Qüestionaris, enquestes: http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/es/cuestionarios/ Logging: http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/es/analiticas/ Bibliografia: Courage, C.; Baxter, K. (2005). Understanding your users: A practical guide to user requirements methods, tools, and techniques. Gulf Profesional Publishing. Gray, Ch. (2014). «Better User Research Through Surveys» [en línea]. <http://uxmastery.com/better-user-research-through-surveys/>. [Fecha de consulta: 25 de enero de 2021]. Gimeno Artigas, S. (2018). «Preguntas abiertas y cerradas en encuestas online».Continue reading “2.9. Referències utilitzades”

2.7. Enquesta

L’enquesta és una tècnica quantitativa, a diferència dels tres mètodes anteriors. Per això, s’ha de fer entre una mostra representativa d’usuaris. Per a obtenir les dades s’usen formularis estructurats amb preguntes que recullen idealment totes les alternatives possibles de resposta. El disseny del qüestionari és clau per a garantir que la informació obtinguda sigui rellevantContinue reading “2.7. Enquesta”

6.3. Referències utilitzades

Garreta, Muriel (2011). “Mòdul 3. Disseny centrat en l’usuari”. A: C. Casado; M. Garreta (et alt.). Interacció persona-ordinador. FUOC.http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00158925/html5/modul_3.html  Monjo, Tona (2017). “Aula de Disseny d’Experiència d’Usuari”, Núria Ferran (ed.), EdiUOC, http://uxaula.blogs.uoc.edu/ca/ Sobre els mètodes d’inspecció, podeu consultar l’obra següent:J. Nielsen; R. L. Mack (1994). Usability inspection methods. Nova York: Wiley. Sobre el mètode d’avaluació heurística iContinue reading “6.3. Referències utilitzades”

6.2. Mètodes d’inspecció

Els mètodes d’inspecció, també denominats simplement mètodes d’avaluació de la usabilitat sense usuaris, consisteixen fonamentalment en uns avaluadors experts en usabilitat que estudien i examinen el sistema que es vol avaluar. Els mètodes d’avaluació de la usabilitat per inspecció requereixen un expert en usabilitat o més que faci les avaluacions, i tenen l’avantatge que es poden durContinue reading “6.2. Mètodes d’inspecció”

6.1. Test amb usuaris

Els mètodes d’avaluació de la usabilitat per comprovació o test permeten dur a terme experiments amb els dissenys i fer proves i comprovacions. Aquests mètodes i les seves modalitats diferents s’anomenen tests amb usuaris. En general, l’objectiu d’un test amb usuaris és proporcionar informació de caràcter qualitatiu, més que no pas quantitatiu o estadístic. Així doncs,Continue reading “6.1. Test amb usuaris”

5.5. Referències i eines digitals

Banerjee, A. (2014). «What a prototype is (and is not)» [article en línia]. UX Magazine.<http://uxmag.com/articles/what-a-prototype-is-and-is-not>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021]. Cao, J. (2017). «What is a prototype: a guide to functional UX» [article en línia]. Studio by UXPin. <https://www.uxpin.com/studio/blog/what-is-a-prototype-a-guide-to-functional-ux/>. [Data de consulta: 25 de gener de 2021]. Grothaus, M. (2015). «How to go from idea to prototypeContinue reading “5.5. Referències i eines digitals”

4.6. Tree Map

El tree testing és una tècnica que s’inscriu, dins d’un procés de disseny centrat en l’usuari, en l’avaluació específica de l’arquitectura de la informació. A partir del plantejament de diverses tasques als usuaris, permet comprovar:  Si l’estructura que es proposa és intuïtiva i permet trobar amb facilitat els continguts cercats.  Si el retolat (terminologia utilitzada) és intel·ligible iContinue reading “4.6. Tree Map”

5.4. Prototipat visual (mockups)

Una vegada definit el disseny d’interacció d’un projecte, passem a treballar en el prototip visual o mockup del web o l’aplicació. El disseny visual ha de ser coherent amb els objectius del projecte i amb el target al qual va destinat. A més, si el projecte parteix d’una marca que té una identitat gràfica determinada, generalment el dissenyador hauràContinue reading “5.4. Prototipat visual (mockups)”

4.5. Card Sorting

 Definició de l’arquitectura de la informació: card sorting El mètode de classificació de targetes o card sorting està relacionat amb la definició de l’arquitectura de la informació d’un lloc web o aplicació. La classificació de targetes és una tècnica molt útil per a dissenyar i construir llocs web ja que permet descobrir l’organització de la informació mésContinue reading “4.5. Card Sorting”

5.3. Prototipat d’interacció (wireframes)

Després de la pluja d’idees que suposa l’sketching, començarem a concretar solucions de disseny mitjançant el prototipat d’interacció. Encara que el procés de prototipat d’interacció no deixa de ser iteratiu (els wireframes no són simplement una eina de representació, sinó que serveixen també per posar en comú i avaluar les idees), suposa treballar amb conceptesContinue reading “5.3. Prototipat d’interacció (wireframes)”

5.2. Exploració d’idees (sketching)

El primer pas en el procés de prototipat consisteix a assajar les idees que han pogut anar apareixent durant les fases de recerca i anàlisi. Aquest primer assaig és àgil, amb l’objectiu de desplegar un ventall de possibilitats que sigui el més ampli possible. En aquest punt és important no vincular-se encara amb cap idea,Continue reading “5.2. Exploració d’idees (sketching)”

5.1. Què és el prototipat

Després de les fases anteriors de recerca i anàlisi, l’etapa de prototipat consisteix en la construcció progressiva de la proposta de disseny, des d’uns primers esbossos temptatius (sketching), fins al prototip definitiu (wireframes i mock ups), que presenta les característiques que tindrà el producte una vegada finalitzat. El prototipat implica no solament donar forma aContinue reading “5.1. Què és el prototipat”

4.1.5. Llenguatges controlats

L’últim dels elements que conformen la anatomia arquitectònica d’una pàgina web són els vocabularis controlats o llenguatges documentals. Són recursos documentals (tesaurus, taxonomies, anells de sinònims, etc.), invisibles en la seva totalitat per als usuaris i visitants de la pàgina en la majoria dels casos, que faciliten la recerca i recuperació d’informació. La planificació iContinue reading “4.1.5. Llenguatges controlats”

4.7. Referències utilitzades

Pérez-Montoro, Mario (2010). “Arquitectura de la información en entornos web”. El profesional de la información, 2010, julio-agosto, v. 19, n. 4, pp. 333-337.DOI: 10.3145/epi.2010.jul.01 Garrett, Jesse-James. The elements of user experience: user-centered de-sign for the web. Indianapolis: New Riders Publishing, 2002. Morrogh, Earl. Information architecture: an emerging 21st century profes-sion. Upper Saddle River, NJ: PrenticeContinue reading “4.7. Referències utilitzades”

4.1.1. Organització

Organització​: ens ajuda a crear grups d’informació a partir d’un criteri concret (classificacions per exemple per tema, data, etc.). Estructura i organitza els continguts d’un lloc web. Els sistemes d’organització també defineixen les relacions i depèndències entre els diferents grups d’informació: esquemes i estructures. ESQUEMES: divideixen i classifiquen els ítems d’informació o continguts d’un llocContinue reading “4.1.1. Organització”

4.4. Metodologia de l’AI

Al principi d’haver-hi Internet, a l’hora de dissenyar els llocs webs hi havia un procés important sobre el qual se centraven tots els esforços i atencions: l’elaboració del codi html de la pàgina web. Sense gairebé cap tipus d’anàlisi previ, investigació o planificació inicial, s’acostumava a implementar-se directament la pàgina web. Aquesta estratègia o maneraContinue reading “4.4. Metodologia de l’AI”