Definició de l’arquitectura de la informació: card sorting

El mètode de classificació de targetes o card sorting està relacionat amb la definició de l’arquitectura de la informació d’un lloc web o aplicació.

La classificació de targetes és una tècnica molt útil per a dissenyar i construir llocs web ja que permet descobrir l’organització de la informació més adequada, tant per a estructurar un menú de navegació com per a entendre a quin lloc anirien a buscar els usuaris la informació en un catàleg de productes. També permet validar la terminologia usada en les opcions de menú i agrupacions o definir-la de zero.

La tècnica de la classificació de targetes o card sorting consisteix a fer un exercici d’ordenació i classificació de conceptes. Es demana als usuaris que ordenin i categoritzin una sèrie de cartes o targetes que representen conceptes. Així s’obté una categorització molt adequada per a organitzar i estructurar la informació de manera natural per als usuaris.

Aquesta tècnica es pot fer molt fàcilment amb targetes o cartolines de paper o amb un programari específic. L’avantatge d’utilitzar un programari és que també anota l’ordenació de cada usuari i fa els càlculs i el sumari dels resultats. L’avantatge principal de la tècnica és que és senzilla d’aplicar i té un cost baix. D’altra banda, per a obtenir resultats representatius, cal un cert volum d’usuaris que facin l’exercici.

---

PROCEDIMENT 

1. Preparació  

El primer pas per a fer un card sorting és fer un inventari de tots els continguts que inclourà el producte sobre la base de la informació obtinguda del modelatge (persones i escenaris) i també sobre la base dels requeriments de negoci. 

A continuació és necessari prendre algunes decisions importants: 

• Card sorting tancat o obert. El primer permet ordenar la informació sobre la base de categories existents, i en el segon els usuaris han d’agrupar la informació sense que hi hagi categories predefinides. En aquest sentit, si es tracta d’un producte o servei nou, és habitual fer un card sorting obert per a analitzar la manera com els usuaris organitzarien la informació; si es té una estructura definida, es pot dur a terme una segona ronda d’exploració (si es considera necessari) fent un card sorting tancat sobre la base de les categories identificades la primera. Si es tracta d’un producte o servei ja existent al qual es vol afegir contingut, és habitual fer un card sorting tancat. 
• Card sorting presencial o telemàtic. En funció de la disponibilitat dels participants, es pot fer la prova de manera presencial (individualment o en grups de tres persones com a màxim) o a distància utilitzant una eina digital. 
• Selecció i reclutament de participants. Cal reclutar els participants tenint en compte el perfil de les persones a les quals va dirigit el producte. Perquè el card sorting doni resultats representatius, és ideal fer la prova amb diverses persones, fins a quinze com a màxim (a partir d’aquest nombre, els resultats comencen a repetir-se). 

A més, cal preparar les targetes que s’utilitzaran durant la sessió. Per a això, traslladem cadascun dels ítems identificats durant l’inventari de continguts en una targeta del tipus nota adhesiva (si el card sorting és presencial) o digital (si la prova es fa en línia). El nombre total de targetes variarà en funció del producte o servei (és ideal disposar de 30 a 40 targetes com a màxim). 

2. Desenvolupament 

La prova es desenvolupa tal com es descriu a continuació: 

• Introducció i explicació. Es fa la introducció i explicació de la dinàmica de la sessió. 
• Lliurament de targetes. Es lliuren les targetes als participants, que han de: 
• Organitzar-les. La persona que observa els demana que les agrupin de la manera que tingui més sentit per a ells. És important destacar que no cal que ho facin ràpidament, sinó que es poden prendre el seu temps fins que tronin l’estructura que considerin més adequada. 
• Etiquetar-les. Una vegada agrupades les targetes en categories, és necessari abordar-ne l’etiquetatge. Si el card sorting és tancat, la persona que condueix la sessió pot demanar als participants que valorin els títols de cada grup i, si ho consideren apropiat, proposin un terme diferent (el mateix per a cadascuna de les targetes); si el card sorting és obert, els lliura targetes en blanc perquè escriguin el títol que els encaixi millor per a cadascun dels grups que han creat. 

• Recollida de dades. És important prendre nota de les respostes dels participants durant la sessió i després de la sessió: 

• Durant la sessió es recomana observar les reaccions dels usuaris i anotar-ne els comentaris més significatius (en el cas de sessions individuals, és molt útil demanar-los que «pensin en alt» mentre ordenen la informació). D’altra banda, quan els participants hagin fet la classificació, és molt profitós preguntar-los el motiu pel qual han ordenat o etiquetat la informació de la manera en què ho han fet (les seves respostes ens poden ajudar a entendre el model mental subjacent). 

• Una vegada acabada la prova, s’analitzaran les categoritzacions i etiquetes resultants. 
• Durada de la sessió. És habitual que un card sorting duri prop de 60 minuts. 

3. Anàlisi/Resultats 

Quan s’hagin fet totes les proves, és el moment d’analitzar les dades per extreure conclusions i poder definir l’arbre de continguts del producte. 

En primer lloc, és necessari analitzar les dades quantitatives. Si s’ha fet el card sorting per mitjà d’una plataforma en línia, aquest tipus d’eines sol facilitar l’anàlisi mitjançant matrius de similitud o dendrogrames; si, per contra, les proves s’han fet de manera presencial, és necessari analitzar amb detalls els grups resultants per a identificar les categoritzacions i etiquetes que es repeteixen i anar traslladant aquesta informació amb les conclusions a una full (es poden recollir, per exemple, en un document Excel). Idealment es busca representativitat estadística en els resultats. 

Finalment, feta l’anàlisi quantitativa, cal abordar l’anàlisi del retorn qualitatiu recollit durant el treball de camp: comentaris, reaccions, observacions, etc. En combinar tots dos tipus de dades s’enriquiran al màxim les conclusions i serà possible definir una arquitectura de la informació adequada al model mental dels usuaris. 

---

Bibliografia consultada

• M. Garreta; E. Mor (2011). “Mòdul 3. Disseny centrat en l’usuari”. A: C. Casado; M. Garreta (et alt.). Interacció persona-ordinador. FUOC.http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00158925/html5/modul_3.html