Organització: ens ajuda a crear grups d'informació a partir d'un criteri concret (classificacions per exemple per tema, data, etc.).Estructura i organitza els continguts d'un lloc web.Els sistemes d'organització també defineixen les relacions i depèndències entre els diferents grups d'informació: esquemes i estructures.
ESQUEMES: divideixen i classifiquen els ítems d’informació o continguts d’un lloc web en funció de criteris.
- Exactes: alfabètic, cronològic i geogràfic
- Ambigus: tema, tasca, audiència, matàfora i híbrid
ESTRUCTURES: sistematitzen els grups d’ítems d’informació o continguts resultats dels esquemes, mostrant dependències que són considerades l’aspecte crític de l’estructura.
- Jeràrquica
- En registres
- Hipertextual o en xarxa
- Seqüencial
- Taula o matriu
- ESQUEMES D’ORGANITZACIÓ
Esquemes d’organització: sistemes que organitzen els ítems d’informació continguts en una web/app en grups a partir d’un determinat criteri.
Els criteris compartits entre ítems o continguts que pertanyen al mateix grup defineixen el grup i és l’aspecte crític de l’esquema.
Per organitzar ítems d’informació o continguts cal tenir en compte que hi ha criteris, models o patrons per organitzar que no mostren relacions significatives entre les coses ordenades, només imposen una ubicació concreta dins de la seqüència ordenada. Pex: ordenar els continguts de la web per ordre alfabètic o cronològic.
En canvi d’altres citeris, models o patrons per organitzar sí que mostren les relacions significatives entre elles i serveix per crear subconjunts entre els elements que comparteixen característiques comunes. Pex organitzar els continguts d’una web/app pel tema del que tracten els continguts.
a) Esquemes EXACTES o Objectius
Divideixen el conjunt de continguts que pengen de la mateixa web o app en grups ben definits i mútuament excloents.
Són esquemes relativament fàcils de dissenyar, crear i mantenir i que no exigeixen gran esforç intel·lectual quan s’utilitzen en una organització de la informació a l’hora d’assignar cada ítem o contingut a la categoria que li correspon.
Se solen implementar quan es coneixen bé els ítems d’informació que s’organitzen.
Pex: agenda de telèfons organitzada alfabèticament. L’esquema divideix el conjunt de números de telèfon en grups ben definits i mútuament excloents, és molt fàcil de dissenyar, crear i mantenir i no exigeix esforç
- Esquema d’organització alfabètic: agrupa els continguts o ítems d’informació per ordre alfabètic a partir d’algun dels seus atributs (títol, autor, responsable, etc.). Exemple: Directori Èxit ordena els experts alfabèticament pel primer cognom. https://www.directorioexit.info/lista
- Esquema d’organització cronològic: agrupen els continguts o ítems d’informació segons la cronologia, una línia temporal de quan han anat esdevenint els fets.
Només s’utilitza quan realment el temps és la característica essencial del contingut. Per exemple en notícies, història, etc. Així als diaris digitals s’agrupen les notícies per la data de creació. És interessant conèixer el timeline que crea el MET museu d’art de NY organitzant els elements de les seves col·leccions amb línies del temps. https://www.metmuseum.org/toah/chronology/
- Esquema d’organització geogràfic: agrupen els continguts o ítems d’informació segons la localització física a la que fan referència els elements orgnanitzats. Semblant a l’organització temporal però a
Pex Vueling https://www.vueling.com/es/reserva-tu-vuelo/donde-volamos Tries d’on surts i on vas, i de la ciutat on arribes se t’ofereix informació turística, hotels, lloguer de cotxes, etc.
b) ESQUEMES AMBIGUS O SUBJECTIUS
Organitzen la informació a patir de categories per a les que no existeix una definició exacta.
Pex en una botiga online d’un gran magatzem on situaríem les bambes? A sabateria o esports?
Són relativament fàcils de dissenyar, mantenir i utilitzar i exigeixen un esforç intel·lectual significatiu a l’hora d’assignar els ítems a les categories.
Se solen implementar quan no es coneix en profunditat els ítems que estan sotmesos a organització.
Són més útils que els esquemes exactes ja que aporten una informació extra o exògena sobre els contigus organitzats que no es troba directament en aquests mateixos continguts.
Pex que les sabates estiguin a Esports enlloc de Sabateria voldrà dir que aquell calçat servirà per fer esports i no per anar a treballar.
Aquest tipus d’esquema inclou el factor serendipity (descobriment de la informació afortunat i inesperat descobert de forma accidental) i requereix un període d’entrenament per part de l’usuari per utilitzar-ho adequadament
Per garantir la funcionalitat en les estratègies de localització cal que els esquemes ambigus es vagin reformulant i adaptant-se contínuament als nous ítems que es van incorporant.
- ESQUEMES AMBIGUS PER TEMES O TÒPICS
El tema o tòpic que tracta el contingut és el criteri per organitzar o agrupar els continguts d’una web/app.
En funció del tema la granularitat i l’extensió serà molt diferent.
Pex Els continguts d’una biblioteca universitària que recull gairebé tot el coneixement humà en comparació amb la intranet d’una organització petita que és un domini molt petit i controlat.
L’exemple interactiu paradigmàtic és Amazon com classifica, agrupa i organitza.
És l’esquema d’organització més habitual.
- ESQUEMES AMBIGUS PER TASQUES
Organitzen els continguts aplicant un criteri de partició d’aquests en les tasques que ha de fer un usuari quan visita la web/app.
Són esquemes molt apropiats quan es pot anticipar un conjunt de tasques que l’usuari ha de desenvolupar ja que oranitza i agrupa per tasques els continguts involucrats.
Pex Word de Microsoft agrupa tots els recursos per cagegoria. “Insertar: salto pagina, fecha, etc.”
En pàgines web és més difícil trobar esquemes d’aquest tipus
- ESQUEMES AMBIGUS PER AUDIÈNCIA
Els diferents perfils de les persones usuàries potencials (audiències) són el criteri per organitzar els continguts.
Aquests esquemes s’utilitzen quan en una mateixa web/app hi ha 2 o més audiències clarament identificades i cada una necessita tenir accés exclusiu als seus continguts propis.
Pex webs en què separen els clients “empreses” de “clients individuals”, els que separen els clients per país o idioma. O pex Filmin on et logines i on a més hi ha l’accés Filmin Kids (amb continguts per nens i adolescents).
També quan es demana el login i password es determina l’accés als continguts que necessita l’usuari que s’identifica.
Sovint costa diferenciar l’esquema per tema del d’audiència. Amb el d’audiència, un cop l’usuari activa la categoria de l’audiència, a la pàg. Resultant o destí ja no es torna a oferir aquesta opció. La web resultant ja és totalment diferent a la que necessitaria un altre perfil d’usuari.
L’organització per audiència és ambigua i no exacta ja que des del punt de vista del dissenyador hi ha continguts que poden interessar a les dues audiències.
- ESQUEMES d’ORGANITZACIÓ AMBIGUS PER METÀFORA
S’utilitza una metàfora (una idea, un objecte) familiar per als usuaris i relacionada amb els continguts que cal organitzar.
S’utilitza quan els usuaris entenguin alguna cosa nova dels continguts.
Pex les metàfores dels PCs: Mi PC, Papelera de reciclaje, carpetas, etc. O webs que sota Planeta o Mundo evoquen l’univers al voltant del producte i hi posen l’història, imatges, jocs al voltant de la marca, etc. Pex Mundo Mini.
És convenient no abusar d’aquests esquemes perquè poden generar ambigüitat i desorientar a l’usuari. Han de ser metàfores conegudes per als usuaris potencials
- ESQUEMES d’ORGANITZACIÓ AMBIGUS HíBRIDS
Combinen o articulen dos o més esquemes d’organització ambigus.
Per no confondre a les persones usuàries convé presentar els continguts de forma separada amb els dos esquemes.
Pex Renfe, separa per tasques (Viajar:comprar bitllet, mirar horaris….) , audiències a Grupo Renfe (periodistes a dins de Comunicación, empreses proveidores i clients dins Contratación).
2. ESTRUCTURES D’ORGANITZACIÓ
L’estructura d’organització d’un sistema que organitza informació resultant d’una organització per esquema, mostra les dependències lògiques que hi ha entre els grups. Aquestes dependències són crítiques en l’estructura.
Pex. A la diapo veieu un esquema que representa les estructures a partir de fletxes connectives que mostren les relacions i les dependències que una estructura estableix entre els grups resultants d’aplicar un esquema d’organització. Veiem les categories mare, les filles i les netes. Com s’agrupen, de qui depenen, quina categoria està al seu nivell, etc.
Les estructures presenten 2 propietats bàsiques:
- Defineixen la manera com un usuari pot explorar una web/app.
- Són responsables junt amb el sistema de navegació, d’habilitar la possibilitat i la manera com un usuari pot explorar i localitzar la informació que conforma l’anatomia de la informació d’una web/app
Les estructures solen ser intangibles per a les persones usuàries.
a) ESTRUCTURA JERÀRQUICA
Model de classificació en forma d’arbre invertit que organitza entitats a través del criteri o de la relació “ser part de” entre les entitats.
Pex en el pla polític-geogràfic per ubicar-nos dividim la superfície terrestre en continents, estats, regions, ciutats, carrers, habitatges…
Les jerarquies són una manera senzilla i familiar d’organitzar el context que ens envolta.
Les bones arquitectures de la informació solen incloure una jeraruia o taxonomia entre els seus components: conjunt de categories disposades jeràrquicament dins d’una interfície d’usuari d’una web/intranet/app.
Organització descendent (top-down) que va des la pag principal o home recorrent i estructurant totes les pàgines de continguts que hi pengen.
Les característiques: facilitació de la ubiqüitat i la transferència cognitiva. Permeten que l’usuari se senti ubicat quan explora i localitza informació i a través de la interacció continua l’usuari pot acabar obtenint un model mental de l’estructura del lloc.
No hi ha unes regles estandaritzades per dissenyar una jerarquia . Les regles es relacionen amb els usuaris, la visualització i articulació, la propietat de ser excloents i la proporcionalitat.
- Usuaris: respectar els resultats de la investigació amb els usuaris
- Visualització: la visualització facilita a l’usuari la contrucció d’un model mental de l’estructua de la pag web/app.
- Articulació: es pot combinar amb la resta d’estructures (de registre, hipertextual, seqüencial, taula) per oferir la flexibilitat que la jerarquia no ofereix a l’hora de localitzar la informació que necessita.
- Propietat de ser excloents: les categories d’una estructura jeràrquica han de ser excloents, la intersecció entre elles han de ser 0. Excepte l’estructura polijeràrquica que ubica repetidament cada contingut a totes i cada una de les categories.
- Proporcionalitat: la taxonomia pot ser ample (extensa d’opcions al mateix nivell) i profunda (diversos numeros de nivells). Cal buscar l’equilibri entre aquestes dimensions per no trobar-se massa opcions al menú principal, sensació de perdre’s si hi ha massa profunditat. Cal tenir present les habilitats visuals i els límits cognitius de la ment humana. És interessant començar per una jerarquia ampla i poc profunda ja que permet que posteriorment s’incorporin nivells sense reestructurar massa la forma.
b) ESTRUCTURA EN REGISTRES
Model de base de dades. Pex la pàgina web d’un catàleg d’una biblioteca universitària
Manera alternativa d’organitzar alguns dels ítems d’informació existents en una web/app.
La informació és una col·lecció de registres disposats per estructurar la informació i facilitar i accelerar la cerca i recuperació de la informació.
c) ESTRUCTURA HIPERTEXTUAL O EN XARXA
Forma no lineal d’estructurar la informació. S’enllacen els continguts amb links de manera que quan s’activen pots traslladar-te i explorar aquells continguts.
Els continguts enllaçats són els nodes, l’expressió utilitzada per enllaçar són els literals, i el link connecta els nodes, els ítems d’informació, imatges, vídeos, etc.
S’utilitzen per complir dues funcions principals:
- Facilitar l’explotació a l’usuari, l’accés és còmode.
- Ofereix a l’usuari una representació semàntica de les relacions temàtqiues existents entre els fragments d’informació entrellaçats.
Tres formes possibles:
- Jeràrquica
- No jeràrquica
- Híbrida
d) ESTRUCTURA SEQÜENCIAL
Organitza la informació presentant els continguts de manera lineal. Amb pestanyes.
Hi ha un contingut d’inici i un altre de final, i entre aquests punts es planifica la seqüència que només admet un itinerari de consulta o exploració possible.
És l’estructura d’organització bàsica de documents en suport paper (llibres, revistes). No s’utilitza amb molta freqüència al context web.
A les apps d’un únic tema és una organització molt interessant, si l’estructura és simple i perquè permet acollir múltiples tasques.
e) ESTRUCTURA TAULA O MATRIU
Cada cel·la actua d’enllaç de navegació per explorar els continguts. Els continguts han de prestar-se a ser organitzats d’acord amb 2 criteris diferents: un marcarà les files i l’altre les columnes.
Normalment es combina amb d’altres estructures.
Estructura per a APPS
Cub i radi
Bento Box
Aniuada
Fins aquí hem vist els diferents sistemes (esquemes i estructures) que sustenten l’organització de la informació continguda en una pag web/app.
Ara veurem un resum amb recomanacions com si fos un espècie d’heuristica per dissenyar i implementar aquest tipus de sistemes:
- Les estructures i esquemes es condicionen mútuament. Pex si dissenyem un esquema per tema haurem de dissenyar una estructura jeràrquica que l’aculli.
- Segons els usuaris i els seus contextos cal escollir i articular els sistemes que siguin útils.
- Per decidir l’esquema: recordar la definició d’exactes i ambigus. Exactes, per localitzar coses prèviament ben conegudes; ambigus, permeten localitzar continguts que no sabem com són.
- Sempre que sigui possible utilitzar els dos tipus d’esquema per oferir diferents itineraris per accedir a la informació i localitzar-la còmodament.
- Per escollir l’estructura d’organització cal tenir en compte el tipus de continguts. Taxonomia: continguts jeràrquics / Registres: continguts estructurats i homogenis / Hipertextuals: relacions poc estructurades i més aviat creatives.
- En les estructures cal trobar l’equilibri entre la rigidesa i la flexibilitat. A la vida diària majoritàriament l’organització jeràrquica. A la web una estructura només basada en jerarquies pot ser rígida perquè presenta un conjunt finit i fixe d’itineraris d’exploració. Per solucionar aquest problema es pot complementar amb altres sistemes d’estructures seqüencials i hipertextuals.
- Per aprofitar la localització de la informació pot ser interessant incloure a la homepage una presentació visual de l’estructura. També és important que des de qualsevol altra pàgina o contingut es pugui retornar a la homepage. Reduir al màxim l’exptensió de la homepage perquè no saturi i generi rebuig.
Dificultats a l’hora d’implementar de forma adequada l’organització de la informació d’una web/app:
Ambigüetat: les classificacions que creem es basen en el llenguatge i aquest és ambigu (polisèmia o sinonímia). Pex una web d’un ajuntament: banc (caixa d’estalvis/mobiliari urbà).
Heterogeneïtat: les webs/apps sovint estan formades per col·leccions de continguts que sovint poc a veure tenen entre ells. Això dificulta que es pugui trobar una única classificació que organitzi adequadament i simultàniament tots els continguts. Per exemple en una web tenim imatges, text, vídeo, registres de bases de dades, webs que pengen de la web, etc.
Diferència de perspectives: els sistemes d’organització reflexen les perspectives culturals, socials i polítiques de les persones que els dissenyen. Pex: quan busques un doc en un ordinador que no es teu, les carpetes estan organitzades de manera diferent a la que ho faries tu.
Política interna i els interessos de l’organització: l’empresa i el client que encarrega la web/app poden demanar que l’organització de la informació estigui acord amb la seva política interna.
Més informació AI per mòbils: “Designing for mobiles” https://www.uxbooth.com/articles/designing-for-mobile-part-1-information-architecture/