4.6. Tree Map

El tree testing és una tècnica que s’inscriu, dins d’un procés de disseny centrat en l’usuari, en l’avaluació específica de l’arquitectura de la informació. A partir del plantejament de diverses tasques als usuaris, permet comprovar: 

  • Si l’estructura que es proposa és intuïtiva i permet trobar amb facilitat els continguts cercats. 
  • Si el retolat (terminologia utilitzada) és intel·ligible i es relaciona d’una manera òptima amb els continguts. 

El Tree testing és una manera eficaç d’avaluar el findability, l’etiquetatge i l’organització de l’estructura del lloc web o de l’aplicació. A diferència de les proves d’usabilitat tradicionals, els tree testing no es fan al propi lloc web; en canvi, s’utilitza una versió de text simplificat de l’estructura del lloc. L’objectiu principal és provar el sistema de navegació del lloc web. 

Les preguntes que cal respondre són:

  • “Els usuaris poden trobar allò que busquen?”,
  • “Té sentit el sistema de navegació per als usuaris?”, “
  • Poden triar entre els elements del menú, sense haver de pensar massa?”, etc.

Factors com el disseny visual, el disseny de moviment, etc. amb aquesta tècnica no es tenen en compte 

Normalment, es realitza un tree test abans de construir un prototip per assegurar-se que els usuaris puguin navegar fàcilment a través de l’arbre (jerarquia de contingut). 

Avantatges de fer un tree test: 

  • Permet provar visualment la navegació i el findability del lloc web / aplicació. 
  • Permet identificar problemes de navegació abans de crear un prototip o un lloc web dinàmic. 
  • Permet analitzar tots els intents en què els usuaris tenien problemes per navegar abans de dissenyar el producte/servei final. 
  • Permet avaluar fins a quin punt els usuaris poden trobar elements a l’arbre/tree. 
  • Permet determinar la facilitat amb què els usuaris / participants completen amb èxit les tasques proposades. 

Procediment 

  1. Preparació 

Definir l’abast 

Quan es planteja un tree testing, el primer pas consisteix en definir el focus, és a dir, per què es realitza l’avaluació: quin és el seu objectiu i quines qüestions específiques es volen comprovar? 

També cal determinar com es realitzarà el test: 

  • Presencial: amb l’avaluador i el participant en la mateixa ubicació. 
  • Remot: mitjançant eines en línia que permeten fer tests a distància. 

Definir el focus permet saber com planificar les sessions i què caldrà observar quan es portin a terme. 

Definir el perfil dels participants i fer-ne la captació 

Els usuaris que proporcionen informació més rellevant són els que tenen característiques semblants a les de les persones del projecte. 

En termes generals, es recomana que en un tree testing participin al voltant de 7 o 9 usuaris, ja que es considera el nombre ideal amb el qual s’obté una major quantitat d’informació rellevant i no reiterativa. No obstant això, aquest nombre s’ha de determinar d’acord amb les condicions de cada projecte i tenint en compte el nombre de persones definides. Perquè els resultats siguin significatius, cal tenir més d’un participant per persona

Definir el guió de les sessions 

L’avaluador ha de preparar un guió o protocol que determini quines passes cal seguir a la sessió. Perquè sigui eficient, la sessió hauria de durar menys d’una hora, ja que el cansament de l’usuari redueix la seva capacitat de respondre a tasques i preguntes. 

Encara que el contingut de les sessions es pot flexibilitzar depenent del comportament del participant, és important partir d’un guió que defineixi el següent: 

  • Presentació. Com es presenta l’avaluador i com explica l’objectiu de la investigació. És important garantir l’anonimat de la informació que es recull i de l’usuari que participa. 
  • Qüestionari demogràfic. Abans d’iniciar el test, es pregunta breument a l’usuari sobre qüestions demogràfiques que poden ser rellevants per al projecte (edat, gènere, ocupació, nivell d’experiència amb la tecnologia, entre d’altres). Cal evitar incloure preguntes que no siguin rellevants o excessivament personals. 
  • Formulari de consentiment. En cas que la sessió s’enregistri o que s’utilitzin dades identificables de l’usuari, cal que aquest signi un full de consentiment. Si l’usuari no vol ser enregistrat, l’observació s’haurà de portar a terme sense registre. 
  • Tasques del test. Enunciat de les tasques que es plantejaran a l’usuari. Aquestes tasques s’han de redactar de manera que contextualitzin la situació i no esbiaixin els resultats. 
    Per exemple, en el test d’un lloc web plantejar una tasca com “Dins de Receptes, troba’n una amb pollastre” no és correcta, perquè no contextualitza la situació (l’usuari haurà de realitzar una tasca sense cap raó concreta). D’altra banda li indiquem quina opció del menú ha de seleccionar en primer lloc, esbiaixant els resultats. 
    Un enunciat millor seria “Aquesta nit tens convidats a sopar i t’agradaria trobar alguna recepta per a preparar el pollastre que aquest dissabte vas comprar al mercat. Com ho faries?”. 
  • Qüestionari final. Al final de la sessió es fan algunes preguntes obertes a l’usuari sobre qüestions de tipus general i subjectiu: què li ha semblat l’estructura en general? milloraria alguna cosa en particular?. Al final és molt recomanable preguntar si vol comentar o afegir alguna cosa més; quan l’usuari parla lliurement por desvetllar qüestions que ens han passat desapercebudes. 
  • Retribució. En cas que s’hagi establert així, es retribueix l’usuari amb un obsequi o amb xecs de compra. El final de la sessió és el moment per a fer-ho. En tot cas, cal agrair sempre a l’usuari la seva participació. 
  1. Desenvolupament/Execució 

Les sessions de tree testing segueixen el guió establert en la fase de preparació encara que, com que hi participen diferents usuaris, cada sessió serà diferent. 

Tot i així, cal tenir en compte les pautes fonamentals següents: 

Trencar el gel amb l’usuari 

Per a actuar normalment, un usuari s’ha de sentir en un entorn de confiança. Cal que l’avaluador li deixi ben clar que no se l’està posant a prova a ell, sinó que la seva participació és fonamental per a millorar el producte o servei en qüestió. 

Plantejar les tasques una a una 

L’avaluador ha de plantejar les tasques una a una, deixant temps perquè l’usuari intenti resoldre-les. No es passa a la tasca següent fins que no finalitza la que s’estigui realitzant. 

Una tasca es pot donar per finalitzada: 

  • quan l’usuari arriba a l’objectiu plantejat (èxit), 
  • quan arriba al que li sembla que és l’objectiu encara que en realitat no ho sigui (fals èxit), o 
  • quan declara que no sap com resoldre-la després d’haver-ho intentat (error). 

No intervenir en les accions de l’usuari.

L’avaluador no ha de donar pautes o explicar a l’usuari com resoldre una tasca, encara que no se’n surti. L’objectiu és observar com actua l’usuari per a poder millorar el disseny, no ensenyar-li a resoldre problemes d’un disseny deficient. 

Observar l’usuari i demanar-li que verbalitzi els pensaments 

Comprovar si l’usuari pot completar amb èxit una tasca és tan important com saber com ho fa i quin és el seu procés de pensament. 

Observar la seva gestualitat i escoltar el que està pensant permet recollir qüestions emocionals i saber si l’usuari es troba còmode o confús, enfadat, cansat o irritat. 

Fer preguntes 

L’avaluador ha de preguntar qualsevol qüestió que no vegi clara o sobre la qual necessiti més informació. També ha d’evitar inferir o treure deduccions personals sobre les raons per les quals l’usuari actua d’una manera determinada. És millor preguntar per excés que per defecte. 

Les preguntes han de ser neutres i no contenir suggeriments o crítiques per a evitar esbiaixar les respostes. 

  1. Anàlisi/Resultats 

De l’anàlisi de les sessions s’obtenen dos tipus de dades fonamentals: 

Dades quantitatives 

Corresponen a: 

  • Les dades demogràfiques dels participants (recollides en el qüestionari previ). 
  • L’anàlisi dels resultats de les tasques: 
  • Ràtio d’èxit per tasca (per exemple, un 50 % d’èxit implica que només la meitat dels participants han resolt bé la tasca) 
  • Mitjana de temps per tasca (mitjana de temps que necessiten els participants per a finalitzar la tasca) 
  • Ràtio d’errors i falsos èxits (percentatge de participants que no han pogut resoldre la tasca, o que han obtingut un fals èxit). 

Dades qualitatives 

  • Anotacions sobre les activitats que els usuaris realitzen per a intentar resoldre una tasca. 
  • Anotacions sobre l’actitud emocional de l’usuari quan intenta resoldre una tasca. 
  • Problemes observats. 
  • Respostes a les qüestions obertes del final de la sessió. 

A mesura que es revisen les dades recollides, cal classificar els problemes segons la seva severitat: 

  • Crític: si no es resol, els usuaris no podran completar la tasca. 
  • Seriós: molts usuaris es frustraran si no es resol i poden abandonar l’ús del producte. 
  • Menor: el problema pot causar molèsties, però no impedeix que es realitzi la tasca; es pot resoldre posteriorment. 

Publicat per Núria Ferran

https://fima.ub.edu/directori/ficha391