En tant que procés, el disseny centrat en l’usuari involucra l’usuari en totes les fases en què es desenvolupa un producte, des de la conceptualització fins a l’avaluació, incloent-hi, en molts casos, el desenvolupament.
L’objectiu del disseny centrat en l’usuari és crear productes que els usuaris trobin útils i usa- bles; és a dir, que satisfacin les seves necessitats tenint en compte les seves característiques.
L’aspecte iteratiu és una altra de les qüestions clau del DCU. Així, encara que a grans trets podem considerar que hi ha tres grans fases en qualsevol projecte de DCU (investigació i anàlisi dels usuaris, disseny i avaluació), no s’han de veure mai com si fossin fases estanques i successives.
La 1a fase és la d’indagació, d’investigació i anàlisi dels usuaris permet recollir els requisits d’usuari i, per això, és una etapa clau en qualsevol procés de DCU. Si no es coneixen els usuaris d’una aplicació o producte, les seves necessitats, limitacions i desitjos, és pràcticament impossible donar una resposta adequada a aquestes necessitats i desitjos tenint en compte les seves limitacions i característiques.
Un altre aspecte important és el context d’ús. Per això, moltes de les metodologies del DCU, sobretot les referents a la recollida de requisits d’usuari, es basen en l’observació de l’usuari en el seu context natural. Aquesta conside- ració del context com a element clau és cada vegada més rellevant amb les tecnologies mòbils i ubiqües.
Els mètodes d’indagació o de recerca ens han de permetre conèixer els usuaris, els seus contextos d’ús les seves necessitats, objectius i actituds que són imprescindibles per a fer un disseny centrat en les persones i per desenvolupar aplicacions i entorns usables.
Mètodes qualitatius: observació, entrevistes, dinàmiques de grup.
Mètodes quantitatius: enquestes i qüestionaris.
En la seva anàlisi sobre els mètodes de recerca en comunicació, Humanas i Igartua (2004) estableixen quatre grans aspectes en els que es poden contraposar l’enfocament qualitatiu i el quantitatiu:
- Els objectius de la recerca quantitativa són el mesurament objectiu de la realitat, la demostració de la relació de causalitat entre dues variables i, en última instància, la generalització dels resultats a una població de grans dimensions. Per la seva banda, la recerca qualitativa persegueix la descripció de l’acció humana per aconseguir, posteriorment, la seva comprensió i interpretació profunda per part dels individus.
- La recollida de la informació mitjançant tècniques quantitatives obeeix a un procés sistemàtic i estructurat en el qual no es poden introduir modificacions després que l’aplicació de l’instrument d’anàlisi (qüestionari, protocol d’anàlisi…) hagi començat. Per contra, les tècniques qualitatives operen amb patrons molt més flexibles, degut en part a la necessària interacció de l’investigador amb l’investigat.
- L’anàlisi de la informació obtinguda en l’enfocament quantitatiu és de tipus estadístic, mentre que la perspectiva qualitativa condueix cap a una anàlisi interpretativa.
- Els estudis quantitatius tenen com a horitzó la formulació de lleis generals sobre el comportament dels éssers humans, mentre que les recerques qualitatives produeixen coneixement sobre els significats de l’acció humana. L’objectiu dels estudis qualitatius és conèixer l’objecte d’estudi en profunditat, més que no pas produir generalitzacions sobre aquest tema.
El terme metodologia ens convida a incorporar la tasca de «pensar». Així doncs, la metodologia no es defineix simplement com una forma d’aplicar certes eines de recerca, sinó sobretot com una forma de relacionar la teoria i la pràctica. El concepte ens convida, per tant, a pensar la lògica de l’ús dels mètodes abans de portar-los a la pràctica. Més informació sobre la metodologia: https://koppa.jyu.fi/avoimet/hum/menetelmapolkuja/en/methodmap/philosophy-of-science/philosophy-of-science
La paraula mètode prové del grec meta- (‘en direcció a’, ‘al llarg de’) i -odos (‘camí). Aquest concepte es pot representar, doncs, mitjançant la imatge d’un camí que condueix a una fita. En l’àmbit de la recerca científica, el mètode es defineix com un conjunt de procediments que tenen per objectiu l’explicació de determinats fenòmens, així com la resolució dels problemes que acompanyen aquests fenòmens. Les qüestions de mètode es discuteixen en el marc general de la ciència i, per tant, pertanyen a un nivell de reflexió que supera el marc concret d’un estudi puntual. En el subapartat «Recerca quantitativa i recerca qualitativa» d’aquest material es presentaran dos tipus de mètodes, la distinció dels quals es considera capital: els mètodes quantitatius i els mètodes qualitatius.
La tècnica és el conjunt d’instruments i mitjans per mitjà dels quals es duu a terme el mètode. L’objectiu de la tècnica és l’aportació de les eines necessàries per a l’obtenció i la gestió d’informació sobre l’objecte d’estudi. La tècnica es defineix en el marc d’una recerca concreta, dins d’un determinat àmbit científic o d’un disciplina. Les ciències socials utilitzen, bàsicament, la tècnica documental (el material d’estudi són els documents) i la tècnica de treball de camp (el material d’estudi són les accions de les persones i els contextos en els que es troben).
Com veurem a l’apartat «Tècniques de recerca», les tècniques de recerca són recursos que estan en mans de les persones encarregades de desenvolupar la recerca. En la definició de les tècniques és convenient utilitzar el símil o la imatge de les eines de treball. Per tant, aquestes eines són els instruments específics que s’utilitzen per a l’obtenció d’informació i la seva posterior anàlisi. La finalitat de les tècniques és obtenir les dades amb les que es comprovaran les hipòtesis o es respondran les preguntes que tota recerca es planteja inicialment. La definició de les tècniques s’ha de situar en el marc del cas concret que es pretén estudiar. És a dir, les eines han d’adequar-se a la realitat específica que es vulgui observar i analitzar o han de sorgir d’aquesta realitat.
Amb aquesta reflexió subratllem la importància d’aprendre les tècniques com quelcom no independent de la forma d’entendre el món ni de la forma d’entendre’ns a nosaltres mateixos en el món.
Bibliografia:
Igartua, J. J.; Humanas, M. L. (2004). Teoría e investigación en comunicación social. Madrid: Síntesis.