1.2. Tipus d’interaccions

Quins tipus d’interacció podem trobar?

El DxI dissenya els comportaments, què poden fer les persones amb els productes/serveis.

Fins que no definim els prototips, el DxI es basem en conceptes abstractes seguint un model conceptual, una representació abstracta que simula la realitat per poder visualitzar el comportament de la interacció, avaluar-la i prendre decisions per anar avançant en el disseny. Per exemple: esbossos, mapes, diagrames de flux, etc. unes tècniques que anirem veient al llarg de l’assignatura.

Tipus d’interaccions 

Per tal de formular models conceptuals més precisos durant el procés de DxI es poden concretar diferents tipus d’interaccions segons les tres autores del llibre Interaction Design (2020) que teniu disponible a la biblioteca:

  • Instrucció: l’usuari dona instruccions, indica al sistema què ha de fer. És una comunicació unidireccional. És una de les formes més bàsiques d’interacció. Orientada a tasques concretes i on la interacció és ràpida i eficient. Aquesta interacció pot fer-se de diferents maneres:
    • teclejant
    • tocant un menú en una pantalla
    • parlant en veu alta
    • apretant botons
  • Conversa: l’usuari i el sistema dialoguen: a través d’una interfície o teclat i el sistema contesta per text o veu. És una comunicació bidirecccional.  El sistema no ofereix una única resposta com al tipus d’interacció per instrucció sinó que pot oferir diferents respostes que resultin útils a l’usuari. Aquesta interacció pot ser:
    • Textual: seleccionant opcions en la compra d’unes entrades a un concert per triar la data, l’hora, el seient, quantes entrades, etc.
    • Per veu: l’assistent personal Siri o també un sistema d’assistència per telèfon automatitzat.
  • Manipulació: l’usuari interactua amb objectes en l’espai físic o virtual: obrint, tancant, movent… simulant la manipulació d’objectes en el món real. Als anys 80 del segle XX es defensava aquest tipus de comportament amb el sistema perquè era didàctic i familiaritzava a les persones amb els sistemes digitals, llavors encara incipients entre la societat.
    • Per exemple quan enviem un document de l’escriptori de l’ordinador a la paperera
    • Pex quan ampliem la fotografia amb un gest al telèfon mòbil
    •  Per exemple amb gest amb la Wii
  • Exploració: l’usuari es mou per un espai virtual o presencial incloent mons 3D, realitat augmentada i virtual. La interacció es produeix a través de sensors que s’activen en funció d’aquest moviment i generen una resposta per part del sistema. Podem trobar aquest tipus d’interaccions:
    • En entorns físics: per exemple amb sensors de llum que s’activen en entrar en una habitació, en la recepció de notificacions geolocalitzades amb. el nostre mòbil, etc.
    • En entorns virtuals: com en un videojoc de caràcter immersiu.
  • Resposta: el sistema inicia la interacció i l’usuari la tanca amb la seva resposta.
    • Pex: notificacions, pop ups, etc. 

Activitat: Recuperem el llistat dels diferents objectes i interfícies amb els que has interactuat al llarg del dia.

  • Escull-ne un i dibuixa la interacció que has fet amb l’artefacte de manera esquemàtica tractant de reflectir els diferents tipus d’interacció que acabem de descriure: instrucció, conversa, manipulació, exploració i resposta.
  • Reflexiona sobre el dibuix que has fet: nivell de detall, si has dibuixat el context d’interacció o no (incloent persones, objectes…), si t’has centrat només en la interfície, si és molt abstracte, si has fet anotacions textuals, has fet una seqüència del procés o no, si has dibuixat fletxes o línies per indicar les relacions o no, si has emfatitzat algun procés amb un color o d’alguna manera diferent o no, etc.

Publicat per Núria Ferran

https://fima.ub.edu/directori/ficha391