“El Disseny Centrat en l’Usuari o DCU (de l’anglès, UCD, User-Centered Design) és un enfocament del disseny que se centra en la persona usuària d’un producte o d’una aplicació per crear un determinat producte digital. El DCU implica que el dissenyador/a estudiï a fons les necessitats, desitjos i les limitacions del públic objectiu al que va dirigit el producte final i a partir de l’anàlisi pren les decisions que procediran a confeccionar la seva creació. El DCU implica no només l’anàlisi i la relació de la persona amb el producte/servei, sinó que a més cal un estudi de camp per testejar-l’ho.”
Andy Pratt & Jason Nunes, “Interactive Design” (2013)
El disseny centrat en l’usuari (DCU) és, com el nom indica, una aproximació al disseny de productes i aplicacions que situa l’usuari en el centre de tot el procés. Així, podem entendre el DCU com una filosofia que té com a premissa que per a garantir l’èxit d’un producte cal tenir en compte l’usuari en totes les fases del disseny. A més, també podem entendre el DCU com una metodologia de desenvolupament: una manera de planificar els projectes i un conjunt de mètodes que es poden utilitzar en cadascuna de les fases principals.
El terme disseny centrat en l’usuari va néixer al laboratori d’investigació de Donald A. Norman a la University of California San Diego (UCSD). Es va difondre àmpliament després de la publicació del llibre User centered system design: new perspectives on human-computer interaction, i es va consolidar més endavant en el llibre de Norman The design of everyday things, encara que en l’edició original va ser titulat The psychology of everyday things. Aquesta obra és un referent en l’àmbit del DCU i les disciplines afins com la interacció persona-ordinador, el disseny i l’experiència d’usuari.
Encara que el paradigma del disseny centrat en l’usuari és aplicable al desenvolupament de qualsevol tipus de producte, ha estat en els productes amb un component tecnològic fort (tant maquinari com programari) en els quals té una importància especial. Sovint, en aquest tipus de productes es posa l’accent en les prestacions tècniques en detriment d’aspectes que podrien facilitar l’ús als usuaris finals.
En tant que procés, el disseny centrat en l’usuari involucra l’usuari en totes les fases en què es desenvolupa un producte, des de la conceptualització fins a l’avaluació, incloent-hi, en molts casos, el desenvolupament. L’objectiu del disseny centrat en l’usuari és crear productes que els usuaris trobin útils i usables; és a dir, que satisfacin les seves necessitats tenint en compte les seves característiques.
Per a això, el procés i les etapes o fases del procés són clau en el DCU, ja que ens ajuden a tenir en compte les persones que faran servir productes o sistemes interactius. Aquestes fases són un element fonamental del procés i ajuden a planificar, i especialment a saber què cal fer en cada moment. Com veurem, aquestes etapes es duen a terme de manera iterativa fins a aconseguir els objectius desitjats.
L’aspecte iteratiu és una altra de les qüestions clau del DCU. Així, encara que a grans trets podem considerar que hi ha tres grans fases en qualsevol projecte de DCU (investigació i anàlisi dels usuaris, disseny i avaluació), no s’han de veure mai com si fossin fases estanques i successives.
El disseny centrat en l’usuari es basa en un model de procés que es divideix en fases o etapes. Aquestes etapes es desenvolupen o es duen a terme de manera iterativa.
La investigació i anàlisi dels usuaris permet recollir els requisits d’usuari i, per això, és una etapa clau en qualsevol procés de DCU. Si no es coneixen els usuaris d’una aplicació o producte, les seves necessitats, limitacions i desitjos, és pràcticament impossible donar una resposta adequada a aquestes necessitats i desitjos tenint en compte les seves limitacions i característiques.
Un altre aspecte important és el context d’ús. Per això, moltes de les metodologies del DCU, sobretot les referents a la recollida de requisits d’usuari, es basen en l’observació de l’usuari en el seu context natural. Aquesta consideració del context com a element clau és cada vegada més rellevant amb les tecnologies mòbils i ubiqües.
Les fases de disseny i avaluació són posteriors a la investigació d’usuaris, i són essencialment iteratives. Els requisits d’usuari es tradueixen habitualment en perfils, persones, escenaris o anàlisi de tasques, i tot això alimenta la fase inicial del disseny: el disseny conceptual.
El disseny conceptual del producte o aplicació es plasma en maquetes que van evolucionant amb diferents graus de fidelitat, i és en aquest procés evolutiu, que es duen a terme les avaluacions dels dissenys.
El DCU és, per tant, una aproximació empírica al desenvolupament de productes interactius. Per a cada tipologia de projecte, el procés i els mètodes de DCU que s’utilitzin seran diferents i s’adaptaran a les característiques concretes (temps disponible, pressupost, perfils involucrats, etc.), però sempre hi haurà d’haver un acostament als usuaris objectiu (en anglès, target) i els contextos d’ús. El DCU no és un procés genèric independent del projecte, sinó que està estretament lligat a cada conjunt d’usuaris, funcionalitats i context.
En resum, el disseny centrat en l’usuari és una filosofia i un procés de desenvolupament que situa les necessitats i característiques de l’usuari en el centre de cadascuna de les etapes de disseny. Aquestes etapes solen consistir en la investigació i anàlisi dels usuaris, el disseny i l’avaluació. Es tracta, a més, d’un procés iteratiu, atès que en cada fase es retroalimenta de la resposta dels usuaris per a millorar i adaptar els elements dissenyats fins al moment.
Així, els processos de disseny centrats en els usuaris es focalitzen en els usuaris per a definir la planificació del projecte, i durant el disseny i el desenvolupament d’un producte o sistema. En conseqüència, el DCU es relaciona estretament amb la utilitat dels productes i sistemes i la seva usabilitat, i es basa en la informació sobre les persones que faran servir el producte.
Una altra manera de veure el DCU que ens pot ajudar a entendre’l és tenir en compte els elements aliens al concepte de DCU:
a) Un primer aspecte que cal tenir en compte és que l’usuari no sou vosaltres, ni el vostre cap, ni client. L’usuari d’un producte són les persones que el faran servir i per a les quals el dissenyem. De vegades es parla d’usuari final per a aclarir que es tracta de la persona que acabarà realment interactuant amb el producte, no els intermediaris que permetran que l’usuari el pugui usar.
b) En qualsevol procés de DCU es tenen en compte els requisits tant de l’usuari com del client o empresa, i del producte. Són tres fonts de requisits que alimenten el procés de disseny.
c) El DCU no és enginyeria del programari.
d) El DCU no és màrqueting ni estudis de mercat. Les dues disciplines poden interactuar i retroalimentar-se i ho han de fer; no obstant això, la manera d’aproximar-se a l’usuari és molt diferent i els objectius també ho són.
e) Encara que molt sovint el DCU serveix per a descobrir necessitats dels usuaris no cobertes fins al moment, aquesta disciplina no s’ha de confondre amb el new product development propi del màrqueting. El gràfic del gronxador a l’arbre és molt il·lustratiu de tots els perfils que intervenen en el disseny i el desenvolupament d’un producte interactiu i en la manera com poden tenir un impacte en el producte final sense que en cap cas el resultat s’aproximi al que l’usuari final volia.
Breu cronologia del DCU
1940s: Enginyeria aplicada a les persones i a l’ergonomia. Disseny orientat a objectes físics com cabines d’avió en què la forma del cos i el funcionament s’havia de tenir en compte.
1960s: Amb el naixement de la psicologia cognitiva, l’ergonomia evoluciona i parlem d’ergonomia cognitiva. Els productes a més d’adaptar-se al cos humà cal tenir en compte tots els sentits, la memòria i la capacitat de deducció. L’enginyeria es posa a treballar amb els artefactes del moment, els ordinadors.
1970s: el DCU està en ple auge, incorpora tècniques d’investigació etnogràfica, com entrevistes contextuals. iobservació contextual, el que proporciona molt bona informació per conèixer els targets.
Actualment: el DCU és interdisciplinar i s’aplica fonamentalment al Disseny d’Interacció (DxI o IxD en anglès): el disseny se centra en productes digitals interactius, des de llocs web a videojocs.
En resum el DCU permet que el dissenyador/a creï productes millors.
DCU es basa en el coneixement de l’usuari, del seu entorn i la seva activitat, té en compte els seus desitjos, objectius, necessitats i facilita que els productes interactius resultants siguin fàcils d’usar i a més a més satisfactoris. Però es veu condicionat pel timing i el pressupost.
Andy Pratt & Jason Nunes, “Interactive Design” (2013)