“L’accessibilitat s’utilitza per descriure en quina mesura un lloc web és utilitzable pel major nombre de persones possible”.
Andy Pratt & Jason Nunes, “Interactive Design” (2013)
“El disseny inclusiu és més que accessibilitat. El disseny inclusiu reconeix que les persones són diverses i té en compte un ampli ventall de factors humans com l’orígen sòcio-cultural, el gènere, l’edat, la llengua, ètnia, habilitats diferents, etc. Per exemple, produir un conjunt d’emojis que recullin la diversitat de gènere, ètnia i edats és un bon procés de disseny inclusiu”
Clarkson, P. J., Coleman, R., Keates, S., & Lebbon, C. (2013). Inclusive design: Design for the whole population. London: Springer.
Accessibilitat: concepte relatiu al disseny de productes de manera que totes les persones independentment de les seves característiques i els contextos d’ús puguin utilitzar-los.
L’accessibilitat aconsegueix que les interfícies d’usuari siguin fàcils de percebre, operatives i comprensibles per a persones amb un ventall ampli d’habilitats o amb circumstàncies, entorns i condicions diferents. En conseqüència, l’accessibilitat, que també pot ser entesa com “usabilitat per a tothom”, beneficia totes les persones.
Inicialment es parlava de disseny sense barres, orientat bàsicament a proveir accés a persones amb alguna discapacitat, eliminant barreres físiques i oferint oportunitats en l’àmbit educatiu i laboral. Per exemple s’adaptaven transports, accessos als edificis, etc.
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), almenys un 15% de la població té algun tipus de discapacitat, la qual cosa equival a uns 900 milions de persones a tot el món. Lògicament, no totes aquestes persones tenen les mateixes discapacitats ni totes presenten dificultats per a accedir a un entorn digital per exemple, però així i tot formen una part important de la població. Pel que fa a les discapacitats, n’hem de tenir en compte els tipus principals:
- Visuals: ceguesa, baixa visió, daltonisme.
- Auditives: sordesa i problemes d’audició.
- Motores: incapacitat per a manipular objectes, temps de resposta lent, limitació del control motor.
- Cognitives: discapacitats d’aprenentatge, distracció, problemes de memòria, dificultats de concentració.
- Combinació d’algunes de les anteriors.
El concepte d’accessibilitat entès com a disseny sense barreres va evolucionar i va derivar en el disseny universal i el disseny per a tothom són també conceptes propers a l’accessibilitat, però des d’un punt de vista més genèric i filosòfic. Aquest disseny es basa en la diverstiat humana, la inclusió social i la igualtat. Aquest terme deriva de les polítiques europees d’accessibilitat i de l’Institut Europeu de Disseny (EIDD), que va definir aquest concepte en la Declaració d’Estocolm de l’EIDD, amb l’objectiu de tenir en compte les limitacions i les capacitats de les persones per a desenvolupar així béns i serveis utilitzables per tota la població. Alguns exemples de productes o serveis els emprem en la vida quotidiana i han estat dissenyats seguint aquest paradigma: el raspall de dents elèctric, o l’audiollibre.
El disseny universal és un terme de disseny definit per Ronald L. Mace i fa referència al disseny de productes i entorns per a les necessitats de les persones, independentment de la seva edat, capacitat o estat. La definició de disseny universal és «el disseny de productes i entorns per a ser utilitzats per totes les persones, tant com sigui possible, sense la necessitat d’adaptació o d’un disseny especialitzat». En aquest sentit, es defineixen set principis:
- Igualtat d’ús: el disseny ha de ser fàcil d’utilitzar i adequat per a totes les persones independentment de les seves capacitats i habilitats.
- Flexibilitat: el disseny ha de poder adequar-se a un ampli rang de preferències i habilitats individuals.
- Simple i intuïtiu: el disseny ha de ser fàcil d’entendre independentment de l’experiència, els coneixements, les habilitats o el nivell de concentració de l’usuari.
- Informació fàcil de percebre: el disseny ha de ser capaç d’intercanviar informació amb l’usuari, independentment de les condicions ambientals o de les capacitats sensorials d’aquest.
- Tolerant a errors: el disseny ha de minimitzar les accions accidentals o fortuïtes que puguin tenir conseqüències fatals o no desitjades.
- Escàs esforç físic: el disseny ha de poder ser emprat eficaçment i amb el mínim esforç possible.
- Dimensions apropiades: les mides i espais han de ser apropiats per a l’abast, manipulació i ús per part de l’usuari, independentment de la seva mida, posició i mobilitat.
Un exemple d’aplicació molt comuna de disseny universal és l’àmbit automobilístic, que s’esforça a oferir vehicles que s’adaptin a tot tipus de persones amb característiques com l’ajust del volant, pedals, seient, retrovisors, etc.
Tots aquests enfocaments han tractat d’aconseguir en gran manera l’accessibilitat d’un sistema per al rang d’usuaris més ampli possible definint la base del que coneixem avui com a disseny accessible o accessibilitat. El disseny accessible es defineix com «el disseny centrat en els principis de disseny estàndard per a persones amb algun tipus de limitació per a maximitzar el nombre de potencials consumidors que poden emprar un producte, edifici o servei»:
- Dissenyant productes, serveis i entorns que siguin fàcilment utilitzables per la majoria dels usuaris sense cap modificació.
- Fent que els productes o serveis s’adaptin a diferents usuaris.
- Tenint interfícies estandarditzades per a ser compatibles amb productes especials per a persones amb discapacitats.
D’aquesta manera, el disseny accessible amplia l’abast dels usuaris incloent persones de totes les edats sense discapacitat, persones amb discapacitats sensorials, físiques o cognitives. És important remarcar l’esforç que han fet organitzacions internacionals de normalització per a facilitar la inclusió de l’accessibilitat dins dels processos de treball de desenvolupadors. La ISO (International Organization for Standardization) va adoptar la Guia 71, en què es definien les directrius destinades a ajudar els desenvolupadors d’estàndards a integrar consideracions d’accessibilitat en tots els estàndards aplicables. En relació amb les tecnologies web, el W3C (World Wide Web Consortium), per mitjà de la Iniciativa d’Accessibilitat Web (WAI), ha desenvolupat un marc per a guiar els desenvolupadors web en la creació d’una web accessible. Aquest grup va desenvolupar concretament la Guia d’accessibilitat per al contingut web (WCAG), una qüestió que tractarem més endavant.
Com s’analitza l’accessibilitat?
En la inspecció d’estàndards, un expert en usabilitat examina si la interfície segueix les especificacions i els estàndards definits per la indústria o per les organitzacions internacionals.
Les especificacions elaborades per la indústria poden ser, per exemple, els documents que defineixen la interfície gràfica i la interacció del sistema operatiu Microsoft Windows o Mac OS X.
Els estàndards que defineix el W3C afecten especialment tots els desenvolupaments que es fan al Web, especialment els relacionats amb l’estructuració i definició de continguts, interactivitat i accessibilitat. L’avantatge d’aquesta tècnica és que és relativament senzilla i ràpida de dur a terme, però, en canvi, requereix experts amb molt de coneixement dels estàndards i de la seva aplicació. Tot i que aquest mètode és especialment important atesa la rellevància que tenen els estàndards al web, és un mètode que no posa directament de manifest els possibles problemes d’usabilitat.
W3C és el World Wide Web Consortium. Es tracta d’una organització internacional que té entre els seus objectius definir els estàndards per al web: l’estàndard internacional relacionat amb l’accessibilitat per al contingut web és WCAG 3.0 del W3C de gener de 2021: https://www.w3.org/TR/2021/WD-wcag-3.0-20210121/
La guia ofereix una relació dels errors crítics més freqüents, unes possibles solucions i un mètode per adreçar l’accessibilitat als mitjans amb descrpicions, exemples i tests que es poden fer per saber si el mitjà cumpleix o no els requisits.
El Worldwide Web Consortium (W3C) —organisme oficial que genera recomanacions i estàndards a la web—, ha definit les Pautes d’accessibilitat per al contingut web (WCAG). Aquestes pautes són la base de les lleis d’accessibilitat web i es basen en els quatre principis que hauria de complir tot disseny accessible:
- Perceptible: la informació ha d’estar disponible per als sentits (visió i audició principalment) ja sigui per mitjà del navegador o de tecnologies d’assistència (per exemple, lectors de pantalla, ampliadors de pantalla, etc.).
- Operable: els usuaris han de poder interactuar amb tots els controls i elements interactius emprant el ratolí, el teclat o un dispositiu d’assistència.
- Comprensible: el contingut ha de ser clar i evitar la confusió i l’ambigüitat.
- Robust: els usuaris han de poder accedir al contingut mitjançant una àmplia gamma de tecnologies (incloses les tecnologies d’assistència).
Al mateix temps, defineix una sèrie de criteris clau per al disseny accessible, entre els quals destaquen els següents:
- Text alternatiu: el text alternatiu proporciona una alternativa al contingut no textual (per exemple, imatges o vídeo). És especialment útil per a les persones que tenen discapacitats visuals i utilitzen assistents de lectura de pantalla. És especialment important quan complementa una imatge, il·lustració o vídeo que conté informació rellevant.
- Estructura de document apropiada: els títols, llistes i altres elements estructurals permeten que l’usuari pugui interpretar i relacionar correctament els diferents grups de contingut.
- Encapçalaments en les taules de dades: les taules han d’incloure encapçalaments de files i columnes que informin clarament sobre les dades que s’hi mostren.
- Formularis: cada element d’un formulari (camp de text, casella de verificació, llista desplegable, etc.) ha de tenir una etiqueta (anomenem etiqueta el text o label que indica quina informació ha d’aportar l’usuari en cada camp: per exemple, «Nom», «Adreça», etc.), i assegurar que l’etiqueta està associada a l’element de formulari correcte.
- Enllaços: en una pàgina web, els usuaris amb ajudes visuals han de poder llegir, si ho desitgen, només els enllaços. S’han d’evitar les frases que no ofereixen informació sobre la destinació o funció de l’enllaç, com «Faci clic aquí» o «Més».
- Subtítols i/o transcripcions per als recursos multimèdia: vídeos i àudios han de tenir subtítols i transcripció.
- Millorar l’accessibilitat de contingut que no sigui HTML, com arxius PDF, documents DOC de Microsoft Word, presentacions de PowerPoint i contingut en Flash.
- Permetre als usuaris ometre la navegació o els elements repetitius de la pàgina. Això generalment se soluciona amb un enllaç «Saltar al contingut principal» o «Saltar navegació» en la part superior de la pàgina.
- No confiar només en el color per a transmetre significat a alguna cosa: l’ús del color pot millorar la comprensió, però no ha d’emprar-se com a recurs exclusiu per a transmetre informació, per la qual cosa s’han d’incloure altres elements d’ajuda descriptius (per exemple un text explicatiu en no haver emplenat un camp d’un formulari juntament amb el color vermell).
L’accessibilitat és un disseny vàlid per a tothom, no només a persones amb discapacitats, sinó globalment a tot el col·lectiu social.