Tal com indica el nom, la tècnica d’observació i investigació contextual consisteix a observar els usuaris en el seu entorn habitual. És una de les tècniques més útils per a saber objectivament què fan els usuaris, i en quines condicions. La informació que s’obté pot servir tant per a determinar els seus comportaments com per a avaluar la usabilitat.
El treball de camp és de gran utilitat abans de començar el desenvolupament i en les seves primeres etapes. Aquest mètode permet conèixer el comportament i la interacció dels usuaris amb el sistema en els seus contextos d’ús habituals. D’altra banda, l’inconvenient principal és que qualsevol activitat d’observació influeix d’una manera o d’una altra en les accions de l’usuari.
Hi ha una modalitat concreta de l’observació que es denomina investigació contextual (en anglès, contextual inquiry) que es recolza fortament en el concepte de context d’ús. Consisteix a fer l’entrevista en el lloc on s’utilitzarà el producte interactiu, i mentre s’utilitza o s’hi interacciona. Per tant, és molt similar a l’observació participant. Aquesta interacció de l’usuari proporciona l’oportunitat de dirigir qüestions de caire més específic que permetran entendre les seves dificultats i motivacions. La investigació contextual és un dels millors mètodes per a descobrir i entendre el context dels usuaris i com el seu entorn influeix en les seves interaccions.
L’inconvenient de l’observació i la investigació contextual és que fa falta desplaçar-se al lloc d’interacció dels usuaris i que demana una quantitat de temps considerable. Això no obstant, la informació recollida amb aquests mètodes és molt rica.
Bibliografia consultada
- M. Garreta; E. Mor (2011). “Mòdul 3. Disseny centrat en l’usuari”. A: C. Casado; M. Garreta (et alt.). Interacció persona-ordinador. FUOC.http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00158925/html5/modul_3.html
- Sobre la investigació contextual, podeu consultar l’obra següent:
K. Holtzblatt; S. Jones (1993). “Contextual inquiry: A participatory technique for system design”. A: D. Schuler, A. Namioka (eds.). Participatory design: principles and practices. Hillsdale: Lawrence Erlbaum Associates.