2.3. Anàlisi competitiu (benchmark)

L’anàlisi competitiu o anàlisi comparativa –també conegut com benchmarking– consisteix a analitzar productes que són similars i/o que competeixen amb el sistema interactiu que s’està dissenyant. Els objectius d’analitzar aquests productes o serveis són múltiples: conèixer les expectatives dels usuaris (atès que pot ser que ja coneguin aquests productes), entendre les tendències del mercat, aprendre dels errors però també del que funciona, conèixer les funcionalitats bàsiques o comunes, estudiar les interfícies, etc.

Sovint, també pot ser útil realitzar tests d’usuari i/o observacions dels usuaris emprant un altre producte de característiques similars. És una manera d’entendre realment aquells elements que funcionen i aquells que no serveixen perquè l’usuari pugui aconseguir els seus objectius. Per això, l’anàlisi competitiva es pot utilitzar en totes les etapes de disseny d’un producte: inicialment per conèixer millor als usuaris i les seves expectatives, saber les funcionalitats que utilitzen i les que no valoren; durant la fase de disseny per analitzar com s’han resolt els diferents elements (disseny de la interacció de funcionalitats, arquitectura de la informació, etc.); i també per avaluar tant el nostre producte com els ja existents i poder així comparar. Normalment, si no es disposa ja d’aquesta informació, és important iniciar tots els projectes amb una anàlisi comparativa. L’ús que vulguem donar als resultats definirà el nivell de detall de l’anàlisi, o bé començarem amb una anàlisi més genèrica dels productes existents i després, per a la fase de disseny, estudiarem únicament aquells que ens semblin més interessants.

Fent una anàlisi competitiva

L’anàlisi competitiva es realitza sobre productes que estiguin en l’òrbita del que s’està dissenyant, en dos sentits: a) Perquè ofereixen el mateix tipus de servei b) Perquè presenten processos similars (p.e. transaciones online), encara que no estiguin relacionats a nivell temàtic o d’objectiu. L’anàlisi pot abordar-se en dues dimensions:

  • Específic. Aquest tipus d’anàlisi avalua en quina mesura els productes analitzats compleixen amb els principis o heurístiques de usabilitat.
  • General. Analitza en un sentit ampli quins són les bones pràctiques i les debilitats dels productes analitzats, dedicant especial atenció a les bones pràctiques que puguin ser útils en el context del producte que s’està dissenyant.

Per dur a terme l’anàlisi competitiva poden seguir-se els següents passos:

Pas 1. Seleccionar els productes a analitzar

El primer pas consisteix a triar els productes que es van a analitzar. És important tenir en compte quins són els competidors amb més usuaris, per analitzar quins són els seus avantatges competitius. És recomanable analitzar almenys 5 productes, per poder tenir una visió àmplia. Els productes poden estar relacionats amb el qual estem dissenyant, en dos sentits:

  • Perquè tenen uns objectius i es dirigeixen a un target similar.
  • Perquè presenten funcionalitats semblants.

Pas 2. Definir els criteris d’anàlisis

És important definir en quins criteris ens anem a basar, per realitzar una anàlisi coherent. Aquests criteris han de ser coherents amb els objectius del projecte, i tenir una aplicabilitat directa.

Pas 3. Realitzar l’anàlisi

Revisar els productes seleccionats seguint els criteris determinats anteriorment. Ha de realitzar-se una observació atenta, i anotar tant fortaleses (bones pràctiques) com a debilitats de la competència (ens orientaran sobre quines qüestions cal evitar). La revisió ha d’incloure captures de pantalla generals del producte, i si és necessari, específiques sobre els factors analitzats, per il·lustrar clarament l’anàlisi.

Pas 4. Preparar l’informe de benchmarking

L’informe d’anàlisi hauria d’incloure:

  • Els criteris utilitzats en l’anàlisi
  • L’anàlisi específica de cadascun dels productes (amb les captures de pantalla corresponents)
  • Un resum global de l’anàlisi. El resum global sol incloure’s en forma de llista (principals ítems observats), o en forma de taula. En aquest cas, els criteris aplicats solen col·locar-se en columna, i els productes analitzats en fila. Poden utilitzar-se valoracions numèriques (p.e. valorant entre 0-10 si el producte compleix el criteri), o mitjançant checks (compleix/no compleix).
  • Conclusions finals, directament aplicables al projecte que s’està realitzant.

Referències i lectures addicionals

Publicat per Núria Ferran

https://fima.ub.edu/directori/ficha391