Si una pàgina web és difícil d’utilitzar, la gent la deixarà de visitar. Per tant és molt important assegurar que els projectes digitals tinguin una bona usabilitat.
La usabilitat d’un sistema fa referència a la facilitat amb què les persones poden usar una eina o un giny per aconseguir un objectiu concret. La facilitat d’ús és relaciona amb què l’eina sigui intuïtiva, eficient i satisfactòria.
L’eina o giny pot estar lligada a dispositius electrònics (mòbils, ordinadors, caixers automàtics, etc.) i a ús de la informàtica (sistemes operatius, programari, eines web, etc.).
Jakob Nielsen i Steve Kurg són dos experts en usabilitat mundialment reconeguts que defineixen la usabilitat en 5 dimensions:
- Facilitat d’aprenentatge, intuïtiu: el funcionament es pot dedir simplement observant-lo i és tant fàcil d’usar per les primeres persones que el fan servir com per les persones habituals.
- Eficiència: una vegada les persones usuàries han après com funciona, el ràpid en què poden realitzar la tasca.
- Satisfacció: aconseguir l’objectiu i que sigui agradable utilitzar-ne el disseny.
- Error: el grau d’aquests errors, la facilitat per recuperar-se de de l’error i el fàcil que és equivocar-se.
- Memòria: quan els usuaris tornen al disseny després d’un temps de no fer servir l’eina o el giny, la facilitat amb què poden restablir el control d’ús.
Quan es pot analitzar o avaluar la usabilitat d’un lloc web o app?
- Quan es comença un projecte de disseny o redisseny.
- Per avaluar els disseny dels competidors.
- Per fer un estudi de camp.
- Per testejar prototips de noves idees de disseny i abans de passar a producció.
Per avaluar un lloc web o app des del punt de vista de la usabilitat podem utilitzar principis heurístics o principis d’usabilitat.
Procés d’elaboració de l’avaluació heurística:
- Triem els llocs web o apps que volen analitzar. Justifiquem. Presentem algunes captures de pantalla.
- Seleccionem els criteris d’anàlisi. A partir de diferents guies d’avaluació heurística seleccionem els criteris que més s’adequïn a l’anàlisi que volem fer. (Pex. si analitzem web no utilitzarem criteris d’anàlisi d’apps i al revés, no utilitzarem categories sobre accions que el nostre web/app no realitzarà, etc.).
- Per realitzar l’avaluació es generen unes taules d’avaluació amb el llistat de categories d’anàlisi establerts, i cada criteri es valora quantitativament amb una puntuació numèrica, bé-regular-dolent, etc. És interessant tenir un camp de comentaris per posar evidències.
- Es presenten els resultats a mode de resum de cada anàlisi de web/app que serviran per explicitar quines funcionalitats es vol implementar i què es vol evitar (o funcionalitats per millorar).
- Conclusions
- Recursos, bibliografia utilitzada.
10 Principis Heurístics de Nielsen (un clàssic):
Nielsen, Jakob (2020) 10 Usability heuristics por user interface design https://www.nngroup.com/articles/ten-usability-heuristics/
- Visibilitat de l’estat del sistema
El sistema ha de mantenir a l’usuari sempre informat del que està passant, a través d’un
feedback apropiat i dins d’un temps raonable. L’usuari vol saber que està fent el sistema. Per exemple: el menú de la web on som marca en un color diferent el lloc on som. - Connexió entre el sistema i el mon real
El sistema ha de parlar el llenguatge de l’usuari, amb paraules, frases i conceptes familiars, enlloc
de termes específics i sofisticats. Fer que les informacions apareguin en un ordre lògic i natural. Per exemple: l’icona de galleda d’escombraries per eliminar productes d’una llista de la compra. - Control de l’usuari i llibertat
Els usuaris sovint entren en funcions del sistema per error i necessiten veure una sortida clara.
Important implementar les funcions fer i desfer. Per exemple: tornar a la pàgina anterior, o anar a una pàgina on vols anar amb un sol clic. - Consistència i estàndards
Els usuaris no s’han de preguntar si diferents paraules, accions o situacions volen dir el mateix.
Cal seguir les convencions de la plataforma. Per exemple: botons, navegació, textos, enllaços, etc. tots segueixen els estàndards o la guia d’estil establerta. - Prevenció d’errors
Encara millor que un bon missatge d’error és fer un disseny acurat per prevenir que succeeixin.
Eliminar les condicions propenses als errors i incloure confirmació abans d’efectuar l’acció. Per exemple: en omplir un formulari avisar abans d’enviar que les dades no són vàlides. - Reconèixer enlloc de recordar
Cal minimitzar la memòria de l’usuari fent que els objectes, accions i opcions siguin visibles.
L’usuari no ha de recordar informació d’una part de la pàgina cap a una altra.
Les instruccions d’ús del sistema han de ser visibles i fàcilment accessibles quan sigui necessari. Per exemple una botiga online que mostra l’historial de productes visitats recentment - Flexibilitat i eficiència d’ús
Acceleradors, invisibles per l’usuari inexpert, ofereixen un increment de velocitat per l’usuari
avançat, fent que el sistema pugui mostrar-se perfectament vàlid per usuaris novells i
experimentats. Permet mecanitzar les accions més freqüents. Per exemple un menú que reculli les subcategories de l’apartat on som de manera que poguem moure’s sense haver de tornar al menú principal. - Disseny estètic i minimalista
Les notificacions no han de mostrar contingut irrellevant o rarament utilitzat. Cada unitat extra
d’informació que conté una notificació competeix amb altres més rellevants, fent que la seva
visibilitat disminueixi. Per exemple google. - Ajuda als usuaris a reconèixer, diagnosticar i refer-se dels errors
Els missatges d’error han d’estar escrits en text pla, sense codis; indicant clarament el problema
i suggeriments sobre com resoldre’l. Per exemple fer aparèixer missatges d’error en un formulari als camps que s’han introduït incorrectament. - Ajuda i documentació
Encara que l’ideal seria poder usar el sistema sense documentació, pot ser útil proporcionar
ajuda. Qualsevol informació ha de ser fàcil de cercar, centrat en la tasca de l’usuari, llistar els
passos a seguir i no massa extens. Per exemple un apartat de tutorials.
Altres recursos interessants per a l’anàlisi heurística:
- Hassan Montero, Yusef; Martín Fernández, Francisco J. (2003). “Guía de Evaluación Heurística de Sitios Web”. A: No Solo Usabilidad, no 2, 2003. ISSN 1886-8592 https://www.researchgate.net/publication/309835303_Guia_de_evaluacion_heuristica_de_si tios_Web
- “Guia per a l’anàlisi heurístic”, Design Toolkit UOC http://design-toolkit.recursos.uoc.edu/avaluacio-heuristica/
- ISO 9126. Té un apartat per avaluar la qualitat dels atributs relacionats amb la usabilitat (aprenentatge, comprensió, operativitat i atractivitat).