- Defineixen i determinen d’una forma consistent i eficient els termes utilitzats per nomenar les categories, opcions i links utilitzats a la web amb un llenguatge el més útil possible per als usuaris.
- L’etiquetatge permet tenir presents els ítems sense que físicament estiguin visibles, només es veuen els seus noms.
- Al conèixer quants ítems hi ha es té una idea de el consum d’espai físic a la web, així com de l’espai cognitiu (per dir-ho) en el cervell de l’usuari. O sigui, és el mateix que ens dóna un índex, que ens ofereix l’extensió física i la temàtica.
- L’ús d’etiquetes permet no haver d’oferir simultània i literalment tots els continguts al mateix nivell o espai, aconseguint alleugerir visualment la pàgina web. L’usuari decideix si obté o no la informació representada clicant o no en l’etiqueta.Las etiquetes es presenten en dos formats: el icó-nic i el textual, segons usin imatges o icones, o ter-minos o paraules com etiquetes per representar amb -tenidos.
Segons sistema d’organització de la informació que forma part de l’Anatomia de l’AI d’una pàgina web/app.
És una forma de representació de parcel·les de la realitat.
Permeten definir termes per identificar contingut informatiu de la manera més òbvia possible.
Aquesta tasca és de vital importància per a una bona interacció: si l’usuari no és capaç d’identificar correctament un element de la navegació o el títol d’un grup d’elements, se sentirà totalment desorientat.
El sistema d’etiquetatge està directament relacionat amb el principi de mapatge natural. La terminologia que utilitzem per a les etiquetes ha de tenir un significat recognoscible per als usuaris. Per a això, la millor recomanació és utilitzar metodologies d’organització i etiquetatge basades en els usuaris, com per exemple la classificació de targetes o card sorting.
En l’entorn web les etiquetes són una estratègia per comunicar continguts de forma eficient. Mètode per tenir presents ítems d’informació o continguts sense que físicament siguin visibles, per tant es redueix l’espai que ocupen a la pag web i l’espai cognitiu (en el cervell de l’usuari).
L’etiqueta representa continguts. És l’element que fa que decidim si fem clic per obtenir la informació que representa.
ÉS important utilitzat aquest sistema per la Visualització: Resol problemes d’espai i racionalitza la visualització d’informació d’una web.
- Permet definir termes per identificar contingut informatiu de la manera més òbvia possible.
- És una forma de representació de parcel·les de la realitat.
- Tasca crítica per a una bona interacció.
- La terminologia que s’utilitzi ha de tenir un significat recognoscible per als usuaris.
- Metodologies d’organització i etiquetatge basades en els usuaris: card sorting.
Dificultats en la praxis del sistema d’etiquetatge:
Problemes que ens trobem a l’hora de dissenyar i implementar un sistema d’etiquetatge:
- Ambigüetat: el llenguatge natural té termes ambigus (polisèmia i sinonímia).
- Arbitrarietat: el dissenyador ha emprat una etiqueta de manera arbitrària, de forma diferent a com se sol entendre el terme per qualsevol usuari que interaccioni amb ella. Pex Punts (has de saber que hi ha un programa de fidelització per punts.
- Desorientació: etiquetes que per si soles no orienten, no anticipen ni ofereixen cap pista. Passa amb etiquetes molt generals o quan s’usa la mateixa etiqueta per contextos diferents. Pex: Més, Tema… L’etiqueta no informa del contingut que trobaràs
- Retorn de la inversió: un mal etiquetatge pot comportar que no es recuperi el pressupost invertit en el desenvolupament o millora de la web perquè provoca que el visitant abandoni la web i decideixi no usar-la.
- Imatge: les etiquetes formen part del branding, de la marca. Una mala organització d’etiquetes contribueix a una mala imatge de la marca.
Formats d’etiquetatge
Les formes més òbvies són la textual i la icònica.
Icones: dibuixos i icones que representen continguts. És un format que comporta avantatges per exemple en audiències infantils que no dominen tant el llenguatge textual.
Format que ofereix possibilitat de millorar estèticament la pàg web però mai ha d’interferir la usabilitat del lloc.
Si s’aprèn el llenguatge icònic és més ràpid de localitzar la informació que el textual.
També es poden utilitzar fotografies com etiquetes icòniques. En aquests cas tota la foto ha de ser clicable o si només ho és una part ha de correspondre amb una part estructural (sentit propi) com per exemple La web en què es representen les zones horàries del món en què té petites imatges clicables dotades de significat al coincidir amb les franges horaries.
Presenta limitacions: la img ocupa força espai i pot ocupar molt a la interfície de la pag. Per això és aconsellable usar-les amb una llista d’etiquetes petita, quan n’hi ha d’haver poques.
Quan els termes són ambigus, les imatges també ho són i per tant val la pena acompanyar-les de text complementari en aquests casos.
Textual: es caracteritzen per utilitzar unitats lingüístiques textuals (termes o paraules d’un llenguatge) com etiquetes per representar continguts. Les etiquetes textuals més utilitzades són les contextuals.
Enllaços contextuals, links o literals: son etiquetes textuals que dins d’un text d’una pag web actuen d’hipervincles que connecten continguts amb d’altres pag externes o altres continguts del propi lloc web.
Títols o headings són etiquetes que descriuen el contingut d’un text al qual precedeixen com els titulars d’un diari. També denoten la relació jeràrquica o ordre entre els ítems d’informació.
Heurística de l’etiquetatge
- Públic objectiu: Cal acotar al màx el significat de les etiquetes. Per això cal centrar-se de forma exclusiva al públic objectiu o target al qual va dirigida la web o app i no intentar cobrir qualsevol atlre tipus d’usuari.
- Disseny global: dissenyar no només les etiquetes de manera aillada sinó també sistemes complets d’etiquetatge. De manera que el sistema resultant sigui predictible i fàcil d’assimilar per part de l’usuari i afavorir així les estructures de localització de la informació.
- Consistència en l’etiquetatge. Amb l’estil i el format: tipus de lletres, mides, colors, etc. I comprobar que la sintaxis utilitzada en les etiquetes en forma d’enunciats sigui la correcta. També cal tenir en compte la granuralitat i respectar la jerarquització dels continguts derivada dels sistemes d’organització i navegació a través de formats i recursos de visualització associats a les etiquetes, de manera que les del mateix nivell tinguin un fomrat igual i les que pertanyin a diferents nivells, tinguin formats diferents.
- Picklist o menú desplegable. Recurs que ajuda a trencar l’ambigüitat de les etiquetes perquè ajuda a entendre el significat d’algunes etiquetes.
- Etiquetes homònimes. Vol dir que tenen la mateixa grafia que les altres però amb significats diferents. En aquest cas convé posar notes, o utilitzar d’altres termes.