Les tècniques de registre informàtic (en anglès, logging) es basen en el monitoratge de l’activitat dels usuaris, i recullen i analitzen les dades del registre de la seva activitat en un sistema o lloc web. Normalment, les dades es recullen i processen amb un sistema automatitzat que passa desapercebut a l’usuari. Moltes vegades s’aprofiten els fitxers de registre d’activitat del sistema. Tradicionalment, aquests fitxers tenen l’extensió log, i d’aquí prenen el nom en anglès d’aquestes tècniques.
En els llocs web, el processament i anàlisi dels fitxers de log o de registre d’activitat permet saber el comportament dels usuaris, les funcionalitats que utilitzen, quant de temps destinen a visualitzar pàgines, quant dura la visita al lloc web, i quin és el seu itinerari de navegació. Aquesta informació és molt útil i pot ser utilitzada per a modificar i millorar els dissenys i l’estructura del lloc web.
Això no obstant, fins i tot tenint coneixement de les pàgines que visiten i per les quals naveguen els usuaris, des del punt de vista de l’avaluació de la usabilitat, aquest mètode té l’inconvenient que no es coneixen els objectius dels usuaris. És, de fet, un mètode observacional. Sense saber quins objectius tenen, no es pot saber si accedeixen a una pàgina per error o perquè ho volen, ni se sap si un itinerari de navegació determinat s’ha seguit voluntàriament o perquè l’usuari s’ha perdut. Així i tot, la informació que s’obté amb el registre informàtic és molt útil, ja que mostra l’activitat real dels usuaris en el lloc web.
L’avantatge principal que ofereix el registre informàtic és que amb un cost relativament baix, proporciona informació detallada de les accions i els itineraris de navegació reals dels usuaris. És una tècnica molt indicada per a saber el què, però no proporciona informació del perquè. Per això, s’ha de combinar amb altres tècniques d’indagació que proporcionin informació sobre els objectius i les motivacions dels usuaris.
Bibliografia consultada
- M. Garreta; E. Mor (2011). “Mòdul 3. Disseny centrat en l’usuari”. A: C. Casado; M. Garreta (et alt.). Interacció persona-ordinador. FUOC.http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00158925/html5/modul_3.html