3.1. UX Persona i escenaris – Disseny d'Interacció (DxI)

Un personatge o UX persona és la descripció d’un usuari arquetípic que pot servir com a guia en el procés de disseny.

La tècnica dels personatges es va desenvolupar originalment com una tècnica d’ajuda al disseny, proposada per Alan Cooper en la seva aproximació al desenvolupament de sistemes que tenen en compte a l’usuari, denominada goal-directed design.

Una persona es construeix amb precisió i rigor a partir de la informació quantitativa i qualitativa de la recerca d’usuaris: segmentació, perfil d’usuaris, observació, enquestes, entrevistes i dinàmiques de grup. Per tant, primer fa falta investigar els usuaris, analitzar les dades obtingudes i, finalment, modelar els usuaris en persones. Es considera, d’aquesta manera, que una persona és un model d’usuari.

El terme original en anglès (persona) es refereix al mètode que utilitzen els actors per desenvolupar un personatge per així realitzar una actuació més realista, d’acord amb el paper que han de representar. De la mateixa manera, les UX persones s’utilitzen perquè els dissenyadors i els desenvolupadors tinguin en compte els usuaris en les diferents etapes del procés de disseny i desenvolupament i, per tant, serveixen de recordatori de per a qui es dissenya i ajuden a tenir en compte els usuaris durant tot el projecte.

Com preparar una UX persona

El primer pas en la generació de les persones consisteix a definir clarament quin és l’objectiu del projecte. Amb aquesta base, podrem realitzar una recerca a fons sobre les característiques del target (públic o usuaris objectius). La recerca pot basar-se en diversos mètodes (veure apartat 3.1.1 dels materials en PDF de l’assignatura).

Una vegada tenim els resultats de la recerca, podem definir diferents tipus o grups d’usuaris, amb objectius i característiques comunes. Cadascun d’aquests grups pot ser presentat mitjançant una persona. També poden generar-se diverses persones per grup, si es desitja tenir en compte diferències específiques, que poden tenir rellevància en el disseny del projecte.

El següent pas consisteix a descriure cadascuna de les persones. Per això, hauríem de definir les següents qüestions (tenint en compte que hi poden haver més que aquestes, o que podríem eliminar-n’hi algunes, si realment no són rellevants per al projecte):

Dades personals

Edat
Gènere
Nivell educatiu

Dades professionals

Ocupació
Nivell d’experiència

Característiques tècniques

Quins dispositius utilitza habitualment aquesta persona?
Quines aplicacions o websites utilitza habitualment aquesta persona?
Quin dispositiu utilitza amb major freqüència per accedir a la Web?
Quan temps dedica aquesta persona diàriament a navegar per la Web?

Motivacions personals

Quines aficions té aquesta persona?
Què està buscant? Per a què utilitzarà aquesta persona el nostre producte?
Quins altres serveis similars al nostre utilitza aquesta persona?
Des d’on i amb quin dispositiu(s) accedeix aquesta persona al nostre producte? (si és online).

Finalment, és important assignar a cada persona un nom i una imatge, ja que ens permetran identificar-les amb facilitat, i tenir-les presents durant tot el procés de disseny: és molt més fàcil recordar a Anna o a Xavier, que tenir en compte l’Usuari 1 o l’Usuari 2.

Escenaris

Els escenaris són narracions que descriuen per a què, com i en quin context una UX persona utilitza el producte o servei. Els escenaris haurien de mostrar no solament el cas d’ús, sinó també quina és la implicació emocional de l’usuari.

L’objectiu dels escenaris és explicar de manera vívida una experiència, perquè puguem veure com es compleix, si el resultat és satisfactori, i si poden haver-hi elements millorables. Ajuda, per tant, a efectuar una reflexió activa. A més, és una bona eina de diàleg entre els membres de l’equip de disseny, recolzant la generació i avaluació d’idees. Fonamentalment, l’escenari hauria de respondre a les següents qüestions:

Per què utilitza l’usuari el nostre producte, app o web? Descriure què motiva a l’usuari a utilitzar el producte, i quines són les seves expectatives inicials.
Quins objectius té? La recerca prèvia hauria d’haver-nos informat sobre quins són els objectius de l’usuari, i quines funcionalitats o propietats hauria de tenir el producte per satisfer-les.
Existeixen barreres específiques? Indicar si l’usuari es troba amb alguna dificultat o barrera per a l’accés al producte. Això pot ser valuós per tenir en compte requeriments específics, especialment quant a accessibilitat (per exemple, si la persona és major de 45 anys, pot tenir dificultats per llegir textos petits), encara que també en altres aspectes (econòmics, accés a la tecnologia, etc.).

L’estructura d’un escenari sol ser la següent:

Introducció: presenta què vol aconseguir la persona en utilitzar el producte.
Centre de la història: descriu què fa la persona (per exemple, com navega per la web i quines tasques realitza), indicant les seves motivacions i objectius en realitzar cada tasca.
Final: indica com acaba la persona la interacció amb el producte, i si té èxit o no en la consecució dels seus objectius.

Preparant les fitxes de persones i escenaris

La descripció de persones i escenaris sol formalitzar-se en forma de fitxes. No existeix una pauta única per a la representació de persones i escenaris. En realitat, cada equip de disseny utilitza el model que li sigui més útil per al seu projecte.

Per crear les fitxes, qualsevol eina amb la qual el dissenyador se senti còmode pot ser útil. A més de les eines de disseny habituals, pot utilitzar-se també Xtensio, un generador de persones online gratuït.

Les fitxes poden ser fonamentalment textuals, o bé poden ser molt visuals. A continuació mostrem alguns exemples: